Brunyola

brunyola_0106_phixrfotografia: F.Avellaneda

L’existència de pobladors en el territori de Brunyola es remunta a la Prehistòria, a l’època del Paleolític inferior i mitjà.

Cap als anys setanta del segle passat, arran de diverses prospeccions efectuades per Néstor Sánchiz i l’Associació Arqueològica de Girona, es descobreix un gran nombre de jaciments paleolítics en diversos punts del municipi de Brunyola (Sant Martí, cal Diable Coix, can Serrallonga, can Formiga, can Badó Font…).

brunyola_0096_phixrfotografia: F.Avellaneda

brunyola_0105_phixrfotografia: F.Avellaneda

L’església de Sant Fruitós de Brunyola, documentada des del 1098, no preserva quasi res de l’edifici primitiu a causa de les destruccions produïdes pel terratrèmol de 1427. L’edifici actual, de planta rectangular, data de la reconstrucció del segle XVI i té diverses reformes i afegits. La façana és senzilla, amb porta adovellada, ull de bou i campanar d’espadanya doble amb final barroquitzat. Situada dins del clos del castell, utilitza una de les torres cantoneres rodones de la fortificació com a campanar. La porta preserva la ferramenta ornamental primitiva, de tradició romànica.

brunyola_0098_phixrfotografia: F.Avellaneda

La primera notícia del castell la trobem al 1106, com a possessió de Ramon Berenguer III. L’afectaren els terratrèmols de 1425-28 i les diverses guerres que se succeïren.

El castell conserva sencera la façana nord, amb un portal adovellat, finestrals gòtics i, més o menys fragmentades, les altres tres façanes. Les dependències internes han estat utilitzades recentment com a edifici de l’Ajuntament.

brunyola_0116_phixr

fotografia: F.Avellaneda

LA MEVA: terra d’avellaners. El seu castell és el símbol d’aquesta molt petita població de La Selva.

FITXA TÈCNICA