Castell Cartoixa de Vallparadís

La primera notícia de la construcció d’una fortificació prop del torrent de Vallparadís data de principi del segle XII. Berenguer Sanlà i la seva esposa Ermessenda van adquirir al compte de Barcelona, Ramon Berenguer III, la propietat on van construir la seva residència senyorial.

terrassa7

La quadra de Vallparadís comprenia una petita extensió de terres de quatre quilòmetres de llargada i d’una amplada reduïda i irregular. Es trobava localitzada a l’est de les Esglésies de Sant Pere, entre el torrent del mateix nom i l’actual riera de Les Arenes.

terrassa8

El castell va pertànyer a família Sanlà, que adoptà el cognom de “Terrassa”, fins al 1344.

terrassa9

Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, va manar construir el mas de la Castlània (inici s. XIV), residència del recaptador de l’impost de la Castlània i posteriorment, de les rendes de la cartoixa. L’edifici presentava una torre circular adossada a la masia decorada amb elements gòtics.

vallparadis2

El 1345 Blanca de Centelles va cedir els seus dominis de Vallparadís a l’orde religiós de la cartoixa d’Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar. El castell es va convertir en monestir cartoixà conegut amb el nom de Sant Jaume de Vallparadís. Els cartoixans van abandonar  el castell en el segle XV i es van traslladar a la nova seu de Montalegre de Tiana.

vallparadis1

El 1944 el castell va ser declarat monument històric i els Mauri el van cedir a l’Ajuntament local per tal de convertir-lo en museu.

LA MEVA: petit però bonic fortificació.

FITXA TÈCNICA