Celrà

Celrà és un municipi Gironí adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona.

celra1

La primera referència escrita on apareix el nom de Celrà data del 922, any en què el rei franc Carles III de França reconegué al bisbe Guia de Girona les possessions que tenia, entre altres llocs, a Celrà i Palagret (Celerano et in Palacroto).

celra5

El nucli antic té el seu origen en la sagrera medieval conformada a partir del segle xi trenta passes a redós de l’església parroquial.

celra3

El Carrer Major, anys enrere fou el centre dels comerços de la vila i avui resta pràcticament tancat al comerç per la nova urbanització de la vila, que ha desplaçat el centre cap a altres indrets, al voltant de la carretera C-66 que uneix Girona amb la Bisbal.

celra4

L’Ateneu va ser construït el 1913 pels propietaris de la fàbrica Brillas i Pagans en benefici dels seus treballadors. La formació de l’orfeó popular “Unió Celranenca” va ser possible gràcies a aquest equipament. El 1992 l’Ajuntament de Celrà va adquirir l’edifici i amb una important reforma el va convertir en el Teatre Ateneu, que des de llavors acull regularment funcions de teatre, cinema, música i dansa.

celra8

celra2

La Fàbrica Pagans va néixer el 15 de desembre de 1902 amb la constitució de la societat mercantil col·lectiva Brillas i Pagans, propietat de Pere Pagans i Lladó i de Josep Brillas i Martí. Va començar sent una petita fàbrica per a l’elaboració i venda d’extractes tànics per adobar pells.

celra6

L’església de Sant Feliu  a l’inici del segle xi, Celrà comptava amb un temple romànic, segurament de tres naus i amb un imponent cloquerAquest temple romànic amb algunes petites modificacions o ampliacions perdurà en la seva estructura bàsica fins al segle xviii però sols se’ns n’ha conservat una finestra de doble esqueixada i la pica baptismal.

celra9

La Torre Desvern, la Torre Desbach o, simplement, la Torre, és en un lloc proper al castell dels Escala, encara que més enlairada. L’esvelta i consistent torre romànica amb finestral trifori del mateix estil, els capitells del qual s’atribueixen a l’Arnau Gatell de l’escola de Girona, i almenys una de les peces annexes de la planta baixa daten del segle XII.

castell_celra_phixr

El castell de Celrà és un castell  de 1059 i declarat Beé cultural d’interès nacional. Formava part d’un seguit de fortaleses, entre les quals hi havia el Castell de Juià, el castell de Barbavella i el de Palagret, per pertanyien al bisbat de Girona. És un edifici de planta gairebé quadrangular que envolta una torre de l’homenatge circular, element més antic del conjunt, construït probablement cap al segle XI.

palagret3 (1)

El Castell de Palagret, fortificació que es va construir arran de l’arribada d’Almansor a Barcelona el 985, quan es va manar la construcció de fortificacions als llocs més estratègics, aprofitant alguna construcció precedent, ja que a part dels vestigis medievals dels murs de llicorella, també hi ha elements preromànics, i estava estratègicament situat per controlar el camí romà que unia Girona amb Empúries i el Baix Empordà.

palagret1 (1)

La fortalesa s’assenta directament sobre la roca mare, de planta quadrangular lleugerament trapezoïdal, i conserva una alçada dels murs d’uns 4 metres, en el millor cas.

palagret8

Les restes s’han condicionat per fer-les visitables i fer-se una idea de la importància d’aquests petits castells com els de Juia, Celrà, o Barbavella, que representaven la primera linia d’alerta i defensa dels centres de més envergadura com aquí seria el cas de Girona.

LA MEVA: població de tamany mitjà, amb molta industria i patrimoni. Cal adjuntar el forn de calç, camp d’aviació i les bòbiles.

FITXA TÈCNICA