Llívia

Llívia té la particularitat de ser un enclavament dins l’Estat francès (Alta Cerdanya – Catalunya Nord), com a conseqüència dels termes del Tractat dels Pirineus (1659), la posterior Conferència de Ceret (1660) i el Tractat de Llívia (1660).

pobles.llivia3

El municipi és integrat, a més de Llívia, pels pobles de Gorguja i de Cereja, el caseriu de Gorguja Petita—mas de Travis—i el mas Jonquer. A més, s’hi troba l’església de Sant Guillem de la Prada.

pobles.llivia

pobles.llivia2

Llívia és coneguda, entre altres coses, per la Farmàcia Esteve, una de les més antigues d’Europa, fundada probablement a principi del segle XV, tot i que està documentada des de 1594. Cal dir, però, que l’apotecaria o farmàcia antiga deixà de desenvolupar la seva activitat tradicional el 1926 i actualment és un museu.

pobles.llivia11

DSC_0407

La vila de Llívia (1.223 m) es troba als Pirineus, a la comarca de la Cerdanya. Se situa al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles.

pobles.llivia4

El nucli antic de la vila de Llívia està declarat coma bé cultural d’interès nacional en la categoria de conjunt històric. Les cases dels carrers del Mercadal, de Fontcitrane, de Santa Maria, i l’antiga plaça Major, conserven la típica arquitectura cerdana, amb teulada de pissarra, portals amb clau granítica, façana de pedra picada i balconades i porticons de fusta.

pobles.llivia7

L’església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia és una obra del municipi de Llívia (Cerdanya) que s’aixecà els segles XVI i XVII sobre d’una altra d’anterior, aprofitant-ne els materials. Ambdós edificis estan inventariats de manera separada: l’església forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i les Torres de l’Església de Llívia estan declarades bé cultural d’interès nacional.

pobles.llivia10

La Torre de Bernat de So és un edifici militar defensiu, probablement del segle XIV, situat al costat de l’església Nostra Senyora dels Àngels de Llívia. És una torre aïllada situada sota l’església, al punt més alt de la vila. La torre és de planta circular, amb teulat en pendent cobert de pissarra. Té tres nivells, amb entrada al primer i segon nivell. Les obertures tenen llindes i brancals de pedra. L’entrada de la planta baixa, té la llinda i els brancals monolítics de granit.

pobles.llivia9

A la llinda hi ha la inscripció: “Carcel Real 1834”. Les obertures han experimentat modificacions al llarg del temps.

pobles.llivia13

El Castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, turó isolat des del qual es controla el conjunt de la plana cerdana, amb un gran valor estratègic. Al costat intern de l’actual cantonada sud-oest del castell, s’han localitzat un conjunt d’estructures d’hàbitat molt senzilles, del voltant dels segles XI i XII, que es devien relacionar amb una petita fortificació situada una mica més al nord. Aquesta devia ser un castell roquer, segurament d’estructura molt simple. D’aquesta fortificació es conserven les restes de dues torres de planta semicircular, actualment molt malmeses per la seva reutilització com a fonaments de les torres de la fortalesa gòtica.

LA MEVA: moltes segones residències, cada vegada més turística i amb  la particularitat de ser un enclavament dins l’Estat francés. Molt coneguda per la Farmàcia Esteve, de les més antigues d’Europa.

FITXA TÈCNICA