L’actual terme municipal de Masnou va pertànyer antigament a Sant Feliu d’Alella i a Sant Martí de Teià, pobles de l’entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població vivia de l’agricultura i la pesca, i, a la platja, s’hi van establir les comunitats de pescadors.
Amb el pas del temps es van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir de 1812, amb la proclamació de la Constitució Liberal, la vila va escollir alcalde. No obstant això, la segregació i independència del Masnou respecte de Teià no es produí fins al 1825.
Aquest edifici, començat a construir l’any 1760 i acabat 1817, durant la Guerra Civil va quedar molt malmès per un incendi i s’hagué de reconstruir posteriorment.
Al davant de l’església hi ha un mirador, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista panoràmica del port esportiu, la ciutat de Barcelona i la immensitat del mar Mediterrani.
A final del segle XIX, amb la creixent riquesa de la burgesia barcelonina, el Masnou esdevingué escollit per moltes famílies que hi estiuejaven. D’aquests temps n’han quedat importants cases d’estil modernista, un dels principals atractius de la Vila.
El Masnou, conserva fins a l’actualitat el títol de «Vila Benèfica» concedit l’any 1902 pel rei d’Espanya Alfons XIII amb motiu de la construcció d’un asil benèfic (la Casa Benèfica).
Actualment Casa de Cultura, Jaime Sensat i Sanjuan i Rosa Pagès i Orta eren els propietaris d’aquesta casa i l’any 1900 van demanar permís per “reedificar la façana principal i lateral de la casa”. L’edifici volia mostrar, segurament, el gust per l’arquitectura islàmica del propietari, que havia passat dos anys a Egipte.
Des del 1825, inici de la constitució del Masnou com a municipi independent, es va veure la necessitat de construir la casa de la vila.
El casino es va construir entre els anys 1902-1904 en una antiga masia gòtica de la vila, Can Fontanills, on també hi havia una torre de defensa. El teatre, és d’estil romàntic i neoclàssic, i està compost per una balconada correguda de forma semicircular sostinguda per unes columnetes de ferro colat.
La Casa del Marquès, és un dels edificis emblemàtics del poble, tot i que és poc conegut a causa de la ubicació, allunyada del centre urbà. D’estil neoclàssic francès, conegut com «la torre del marquès», va ser propietat de Rompà Fabra i Puig.A Cal Ros de les Cabres. El patrimoni arqueològic que es va trobar al jaciment de Cal Ros de les Cabres és un element molt important del patrimoni del poble i permet incorporar el Masnou en qualsevol proposta per conèixer l’època antiga. Actualment, aquest material es conserva al Museu.
LA MEVA: aquests pobles com Masnou, tant aprop de la ciutat de Barcelona, tot i l’imatge de pisos, tràfic, etc. són una verdadera joia de racons, d’edificis singulars i de una riquesa patrimonial poc coneguda.
CATALONIA-welcome 