Monestir de Cellers

El topònim de Cellers es troba documentat des del 986, en una donació. Aquest nom fa pensar en l’existència en aquest indret de cel·les o ermitoris de tipus monacal, al voltant de l’església de Sant Celdoni.

patrimoni.monestircellers.1

Aquí es custodiaven les relíquies dels màrtirs Celdoni i Ermenter, que tradicionalment hom considera que els seus fidels van traslladar des de Calahorra, fugint de la invasió dels àrabs. La comunitat de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers s’esmenta per primer cop el 1038, en aquesta data consta la donació de l’església de Sant Martí de Cellers als monjos Guillem, Sunifred i el sacerdot Galí, que residien a Sant Celdoni.

patrimoni.monestircellers.3

El 1071 l’església fou unida a Sant Serni de Tavèrnoles com a priorat depenent, sembla que fou a partir d’aquesta data que s’organitzà monàsticament segons la regla benedictina.

patrimoni.monestircellers.4

En aquest moment és quan es van fer importants treballs de construcció, que es perllongaren fins el segle XIV. A mitjan del segle XIV va patir una forta davallada que va agreujar l’estat de la precària comunitat, de fet només es mantingué el títol de prior, que no residia al monestir. El 1399 les relíquies dels sants titulars foren traslladades pel comte Joan Ramon Folc a Cardona.

patrimoni.monestircellers.2

El 1593 les seves rendes foren atorgades a la canònica de Solsona, fins aquell moment encara seguia sotmès a Sant Serni. L’església continuà com a santuari, de forta devoció local, el 1797 es va construir una nova rectoria. L’església es va restaurar el 1898, es tracta d’un edifici singular, amb tres absis en forma de creu i cripta.

LA MEVA: en procés de renovació.

FITXA TÈCNICA

+monestirs