Monestir de Poblet

El gran espai davant la façana del monestir ha sofert moltes modificaciones a partir del segle XIX com a conseqüència de l’abandonament del monestir, fins a perdre gairebé totes les se ves construccions.

poblet_0128_phixrfotograifa: F.Avellaneda

poblet_0117_phixrfotografia: F.Avellaneda

poblet_0043_phixrfotografia: F.Avellaneda

Domina tot el conjunt la imponent muralla, la Porta Reial, noble i severa, flanquejada per les dues grans torres i la façana de l’església d’estil barroc, construïda en dues etapes (s.XVII i XVIII).

poblet_0046_phixrfotografia: F.Avellaneda

poblet_0052_phixrfotografia: F.Avellaneda

poblet_0053_phixrfotografia: F.Avellaneda

poblet_0070_phixrfotografia: F.Avellaneda

El Clautre major (s.XII-XIV) es va començar a construir a partir de l’ala sud -tocant l’església-, amb arcs de mig punt, i fou continuat unificant totes les cobertes amb voltes sostingudes per arcs ogivals.

poblet_0048_phixrfotografia: F.Avellaneda

La cuita (s.XIII). L’espai actual, amb la llar de foc i els fogons, fou remodelat en el segle XIX i no respon a la disposició originat.

poblet_0050_phixrfotografia: F.Avellaneda

El refector del monjos (s.XII) és una sala rectangular coberta per una volta i lleugerament apuntada. Sobresortint del mur, la trona del monjo lector.

poblet_0062_phixrfotografia: F.Avellaneda

El locutori dels monjos (s.XIII) sala rectangular molt senzina, lloc on podien parlar i on es distribuïen les tasques de la jornada.

poblet_0063_phixrfotografia: F.Avellaneda

L’escriptori-biblioteca, foren destinades a biblioteca. La seva tipologia, utilitzada tambe en el refetor dels conversos, és un exponent magnífic de l’arquitectura cistercenca.

poblet_0069_phixrfotografia: F.Avellaneda

La sala capitular (s.XIII), després de l’església és un dels llocs més emblemàtics del monestir: la comunitat de monjos s’hi reuneix i constitueix com a tal per a llegir-hi cada dia un capítol de la Regle de Sant Benet i escolar-ne el comentari de l’abat.

poblet_0122_phixrfotografia: F.Avellaneda

poblet_0120_phixrfotografia: F.Avellaneda

poblet_0124_phixrfotografia: F.Avellaneda

L’església major (s.XII), és un edifici de planta basilical amb tres naus. Construïda en la seva quasi totalitat durant el segle s.XII. Tot i modificacions, segueix en tot els cànons cistercencs més estrictes.

poblet_0096_phixrfotografia: F.Avellaneda

El retaule de Damià Formen (s.XVI) fou esculpic al fons dels presbiteria amb alabastre de Sarral, constitueix l’inici del Renaixement a les nostres terres.

poblet_0089_phixrfotografia: F.Avellaneda

poblet_0093_phixrfotografia: F.Avellaneda

Les tombes reials (s.XIV-XV). El panteó dels comtes-reis de la corona catalanoaragonesa fou idea personal del rei Pere III el Cerimoniós.

poblet_0097_phixr (1)fotografia: F.Avellaneda

L’orgue de tribuna construït l’any 2012 per la firma suïssa Metzer Orgelbau. Es tracte d’un instrument d’estètica sonora barroca.

poblet_0098_phixrfotografia: F.Avellaneda

El dormitori dels monjos, un espai grandiós i funcional alhora, que substitueix per per primera vegada a Catalunya la volta de pedra per una teulada sostinguda per arcs.

poblet_0111_phixrfotografia: F.Avellaneda

El refector dels germans conversos (s.XIII), d’arquitectura sòbria i elegant, fou transformat en celler per l’elaboració del vi en el segle XIV. La disposició actual de la sala revela, sota lempostissat, el nivel que assolí quan fou excavada fins als fonaments.

poblet_0108_phixrfotografia: F.Avellaneda

Sala dels cups (s.XIV). L’espai que ocupaven el celler i el dormitori dels germans conversos fou transformat en el segle XIV en sala dels cups, donant-li el seu actual aspecte amb la sòlida volta de creueria.

poblet_0038_phixrfotografia: F.Avellaneda

La capella de Sant Jordi (s.XV). Es tracta d’una delicada peça gòtica de planta quadrada.

poblet_0107_phixr

fotografia: F.Avellaneda

LA MEVA: majestuós monestir, sens dubte el més important de Catalunya, per això, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

FITXA TÈCNICA

+monestirs