Monestir de Sant Feliu de Guíxols

Es fundà com a monestir benedictí sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà. La documentació trobada data de la primera meitat del s. X.

DSC_0060_phixr                                                                                                             fotografia: F.Avellaneda

DSC_0057_phixr                                                                                                   fotografiaa: F.Avellaneda

El recinte emmurallat tenia tretze torres i cinc portals dels quals es conserven actualment només dues torres i un portal. Les muralles arribaven fins la rambla Vidal i tancaven el recinte per la placeta Sant Joan, el Passeig i el monestir. L’any 1696 el recinte emmurallat fou destruït pels francesos de manera que actualment no se’n conserva pràcticament res.

DSC_0055_phixr (1)                                                                                                      fotografia: F.Avellaneda

L’edifici barroc del monestir data del s. XVIII és només una part del mil·lenari conjunt fortificat, on podem dir que es barregen tots els estils arquitectònics, des del preromànic fins al barroc; així doncs, és difícil esbrinar la funció de cada un dels seus elements.

DSC_0072_phixr                                                                                                      fotografia: F.Avellaneda

Actualment, el monestir és la seu del Museu d’Història de la Ciutat. La Porta Ferrada s. IX-X és l’element arquitectònic que resta en un dels costats del monestir, i està formada per tres arcs de ferradura sostinguts per quatre columnes cilíndriques d’un metre d’alçada aproximadament. L’Arc de Sant Benet (1747) és la porta que està situada davant del monestir i era l’entrada al recinte del monestir benedictí. Les torres del Fum (s. X-XI) i del Corn (s. XI) fan costat a la façana de l’església. La torre del Corn és de planta rectangular, i és des d’on es tocava el corn, també per avisar el poble de la presència dels enemics.

DSC_0069_phixr (1)                                                                                                           fotografia: F.Avellaneda

Sobre velles construccions, els monjos hi feren bastir l’església monacal (s. IX-XV). La primera fase és d’estil romànic (s. IX-XIV). Aquesta correspon al frontis de l’església i al primer tram de la seva nau. El Crist, encara que és de procedència navarresa, també és romànic. Durant els segles XIV i XV s’amplia l’església, és la part gòtica del temple que inclou la resta de la nau, el creuer, tres absis amb finestres amb arcs ogivals, voltes i claus de volta decorades. La titular, amb Sant Feliu, és la Mare de Déu del Àngels.

DSC_0061_phixr                                                                                                            fotografia: F.Avellaneda

Declarat Bé Cultural d’interés Nacional, és el conjunt arquitectònic més important de la ciutat i el que l’identifica més.

FITXA TÈCNICA

+monestirs

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s