Parc de la Serralada de Litoral

La Serralada Litoral Central constitueix una cadena muntanyosa que s’estén de SW a NE amb una altitud moderada que mai no sobrepassa els 600 m d’altitud, però que orogràficament és singular pel fet que s’elevi ràpidament entre la costa marina i la plana del Vallès.

patrimoni.burriac1

 

Turons entre la plana i el mar. Constituït per tres unitats –la Conreria, Sant Mateu i Céllecs–, el parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situació estratègica que presenta han fet que l’home s’hi estableixi de ben antic; dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus.

 

En condicions naturals, la serralada estaria dominada per un bosc esclarissat d’alzinar litoral típic barrejat amb roures a les valls més encaixades i ombrívoles. Als torrents de les vessants vallesanes, podríem trobar vernedes, i avellanoses a les parts més ombrívoles. Al vessant del Maresme el dèficit d’aigua és més important i els arbres caducifolis com els àlbers o els verns serien més escassos. A les parts més baixes, les rieres esdevindrien rambles mediterrànies amb l’alocar, però avui majoritàriament són bardisses diverses.

 

La composició faunística de la Serralada litoral no difereix gaire de la de qualsevol de les serres mediterrànies del voltant. Tot i així, hi ha alguns elements propis d’indrets més humits localitzats. Així ho prova la presència d’ocells com la griva i el pinsà en alguns fons de vall. Val a dir, però, que l’estructura en mosaic que presenta el paisatge de la serralada afavoreix una notable riquesa en comunitats animals. Tanmateix, la ubicació geogràfica de la Serralada litoral, orientada en paral·lel a la costa, l’ha convertit en un espai de referència per les migracions que efectuen els ocells.