Parc de la Serralada de Marina

  • Parc declarat al 1996
  • Superfície protegida: 2.086 ha
  • Superfície gestionada: 3.032 ha
  • Organ gestor del Parc de la Serralada de Marina: Consorci del Parc de la Serralada de Marina
  • Classificació d’espais naturals

 

El Consorci del Parc de la Serralada de Marina correspon a una zona de 3.032 hectàrees que inclou part dels termes municipals de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Geogràficament, la zona correspon a l’extrem meridional de la serralada de Marina, en el sector conegut com la serra de la Conreria.

 

El clima és de tipus mediterrani litoral amb temperatures mitjanes al voltant dels 15 graus i precipitacions entre 500 i 600 mil·límetres. Pertany a la regió bioclimàtica boreomediterrània (amb influències medioeuropees i atlàntiques pel vessant vallesà).

 

El relleu és, en general, arrodonit, a causa del modelat propi de l’erosió sobre els materials granítics predominants, només trencat en determinats indrets per afloraments d’altres litologies.

 

Entre els aspectes que donen singularitat i valor al medi destaquen les morfologies que trenquen el suau relleu predominant, com els afloraments de dics i les àrees de modelat granític –que donen lloc als característics camps de boles–, i que es concentren a les parts centrals, i més altes, de la serralada.

 

Aquesta zona central, del Puig Castellar al turó de Galzeran, recull a més bona part dels miradors que ofereixen una espectacular visió de la meitat Nord de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les serres que l’envolten. Per contra, a les parts més baixes, com ja s’ha indicat, és on es troben les morfologies pròpies de les rieres i torrents mediterranis, de gran interès natural, paisatgístic i territorial.

 

La serralada de Marina té una flora rica i diversa que reflecteix els contrastos ambientals de la serra i la interacció secular de l’home amb la natura.

La serra de Marina es troba a la regió zoogeogràfica del paleàrtic, en una regió semiàrida de la zona bioclimàtica subtropical subhumida, amb un clima típicament mediterrani. Al vessant de solell, la insolació és important, tot i que la proximitat del mar proporciona una humitat ambiental més elevada que la que correspondria a un clima mediterrani continental. Amb aquestes condicions, on dominen les formacions arbustives baixes, a la zona s’hi troben espècies de fauna pròpies dels espais oberts, algunes d’elles força rares a Catalunya, com és el cas de determinats ocells migratoris transaharians.