Samalús

Samalús es va unir a Cànoves, en l’aspecte administratiu, al segle XIV, però s’erigí en batllia o municipi independent des de mitjan segle XVII fins cap al 1840.

samalus13_phixr

samalus10_phixr

El seu centre històric és la parròquia de Sant Andreu de Samalús, romànica, fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d’una esglesiola primitiva.

samalus3_phixr

A Samalús també s’han trobat restes antigues entre les quals mereixen esmentar les restes d’un poblat ibèric, habitat entre els segles IV i III aC, a Puig Castell . També han aparegut tombes de lloses prop de Cal Mestre i de la capella de Santa Eugènia que pertanyen a l’edat mitja-alta. A prop de Can Pericas també hi apareix un forn ibèric.

samalus14_phixr

El Castell de Samalús és l’antic mas de Can Bori convertit a principis del segle XX en un fantasiós castell. De planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles. A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d’arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra.

samalus6_phixr

samalus15_phixr

A redós de l’Església de Sant Andreu al capdamunt d’un carrer de cases hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Es tracta d’una capella moderna, potser de finals del s XVIII, restaurada pocs anys abans de la nostra guerra pels amos de Can Bori, amb magnificència i bon gust, com s’entreveu a la primera llambregada, en tots els detalls: en la pedra, en les reixes, en les vidrieres i en el mosaic.

LA MEVA: petita població, castell espectacular però difícil de veure.

FITXA TÈCNICA