Sant Miquel de Cuixà

El monestir-abadia de Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord) té el seu origen en un altre establiment proper conegut com Sant Andreu d’Eixalada, fundat el 840 i avui desaparegut. Prop d’aquell centre monàstic s’aplegaran a Cuixà un grup de religiosos al voltant d’un tal Protasi (843) utilitzant una antiga església dedicada a sant Germà d’Auxerre. Les dues comunitats estaven relacionades des de l’any 864 i figuren esmentades alhora en els documents. El 878, Eixalada va patir el efectes d’un aiguat i una riuada del Tet que es va emportar el monestir i alguns dels seus monjos aigua avall.

patrimoni-stmiquelcuixa-15

Aquesta desgràcia va fer que es prengués la decisió de no reconstruir el monestir i traslladar-se a Cuixà.

Després d’una època sense notícies del cenobi, el 938 s’esmenta el lloc com Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà. A l’època del comte Sunifred II de Cerdanya l’abadia va entrar en una època d’expansió; el mateix comte va obtenir del papa Agapit II (946-955) una confirmació de béns, a més del privilegi d’exempció, és a dir que no depenia de cap seu episcopal, cosa gens freqüent en aquella època. Alhora també va impulsar la construcció d’una nova església, consagrada el 953.

patrimoni-stmiquelcuixa-9

patrimoni-stmiquelcuixa-12

patrimoni-stmqiuelcuixa

patrimoni-stmiquelcuixa-13

L’església de Cuixà es la que es va aixecar entre els anys 956 i 974, amb modificacions posteriors. És de grans dimensions, de tres naus separades per murs gruixuts amb obertures amb arcs ultrapassats. Les naus laterals són més curtes. Aquest conjunt és rematat per un creuer. Als costats del presbiteri (de planta quadrada) hi havien unes obertures que portaven a l’exterior, seguides per dues parelles d’absidioles, una de les quals s’ha perdut. El presbiteri fou modificat en època gòtica.

patrimoni-stmiquelcuixa-17

patrimoni-stmiquelcuixa-18

patrimoni-stmiquelcuixa-16

En aquella època Cuixà era un monestir molt poderós i les seves possessions eren importants . Oliba, fill del comte Oliba Cabreta, va heretar els comtats de Berga i Ripoll, però el 1002 va ingressar com a monjo de Ripoll deixant els afeers comtals als seus germans. En 1008 fou elegit abat de Ripoll i Cuixà, més endavant va esdevenir bisbe de Vic.

patrimoni-stmiquelcuixa-7

patrimoni-stmiquelcuixa-6

A finals del segle XII la mala administració del monestir van portar-lo a la seva decadència, fou dirigit per abats d’altres abadies i en els segles XIV i XV comencen a trobar-se abats comendataris. L’església va patir reformes estructurals d’importància. El darrer monjo fou expulsat el 1793.

patrimoni-stmiquelcuixa-5

Entre el 1030 i 1035 es van construir diversos cossos a ponent de l’església. Per una banda la capella del Pessebre, de planta circular, amb un absis i un gran pilar rodó al mig. Aquesta capella té unes altres als costats, dedicades als arcàngels Rafael i Gabriel. A llevant, i encara al subsòl, es troba una construcció transversal, de tres naus des d’on es pot accedir al claustre. Sobre la capella del Pessebre i separada de l’església per un atri es trobava la capella de la Trinitat, de la que només es conserva la seva base.

patrimoni-stmiquelcuixa-14

patrimoni-stmiquelcuixa-3

El claustre de Cuixà es va refer amb elements diversos recuperats després de la dispersió soferta. La seva disposició no és la original i més encara: alguns dels capitells no procedeixen del mateix claustre; són de la tribuna de l’interior de l’església (desmuntada al segle XVI) i de la que es conserven altres elements disposats al portal que comunica el claustre amb l’església. De les altres dependències del monestir en resta ben poca cosa.

patrimoni-stmiquelcuixa-4

La Revolució va portar a la seva venda i amb això a la degradació arquitectònica. Un dels dos campanars va caure el 1839 i per altra banda es va perdre bona part de la seva decoració escultòrica, una part del claustre va anar a Estats Units i ara s’ha de veure a The Cloisters de Nova York.

patrimoni-monestircuixa

La vida monàstica es va recuperar  el 1919 , amb l’arribada d’una comunitat cistercenca. Després va venir l’epoca d’estudi i recuperacio arquitectònica , en bona part gràcies a la intervencióde Puig i Cadafalch. A partir de 1965  s’hi va establir una nova comunitat benedictina depenent de Montserrat.

LA MEVA: recuperat i millorat des de la meva darrera visita.

FITXA TÈCNICA

+monestirs