Santa Maria de Lladó

Santa María de Lladó fou un antic monestir augustinià del bisbat de Girona, a l’antic comtat de Besalú, a l’actual municipi de Lladó (Alt Empordà). Va viure la seva màxima esplendor entre els segles XII i XIII. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

pobles.llado5

La notícia més antiga que hi ha de la canònica de Santa Maria de Lledó és de l’any 1089, data en què hi fou restaurat el culte i la vida monàstica (que sembla ja existent en època visigòtica), sota la regla de Sant Agustí. El primer prior, Joan (1089-1115), arranjà l’església de Santa Maria i l’annexa de Sant Joan i, potser, les dependències monàstiques. L’any 1124, en època del segon prior, Grau, el papa Calixt II aprovà la fundació i els estatuts de la comunitat i en confirmà els béns, que s’anaren incrementant al llarg dels segles XII i XIII.

pobles.llado1

La canònica de Lledó fou secularitzada (com totes les canòniques catalanes) el 1592 ( a Lledó, però la butlla del papa Climent no fou promulgada fins al 1596), d’aleshores fins al 1835(desamortització dels béns de l’església) subsistí com a col·legiata i des de l’any 1929, la seva església és la parroquial de Lledó, en substitució de la de Sant Feliu.

LA MEVA: potent edificació que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

FITXA TÈCNICA

+monestirs