Santuari de Bellmunt

Molt probablement la causa que s’aixequés una capella en aquest cimal inaccessible fos l’existència d’un castell o fortalesa d’inicis del segle XI o fins i tot, de molt abans. No oblidem que un castell és l’origen de molts santuaris ja que era molt habitual que cadascun tingués una capella al seu costat.
«
patrimoni.bellmunt (2)
«
La primera dada històrica certa sobre el santuari de Bellmunt (Sant Pere de Torelló – Osona) és de l’any 1240, del dia 19 de març, quan Pere de Serra, un vigatà que segurament procedia de Sant Pere de Torelló va fer testament deixant 12 diners als clergues i al sagristà de Sant Pere de Torelló, 12 diners a l’altar de Sant Pere i 12 a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Pere de Torelló, i 12 més a «Sancte Marie de Bello monte».
«
patrimoni.bellmunt (7)
«
Existeix força informació i documentació relacionada amb l’evolució del santuari al llarg dels anys: les primeres referències concretes sobre l’edifici es troben en l’inventari de l’any 1438, el primer dels coneguts. També hi ha informació de les obres d’engrandiment de la capella i l’hostatgeria fetes entre l’any 1587 i el 1607, d’un altre inventari del 1639 i de dos robatoris i un incendi del 1666.
«
patrimoni.bellmunt (12)
«
Sens dubte, un dels personatges més entranyables i populars al llarg de la història del santuari és la figura de l’ermità. Es té documentació relacionada amb els ermitans des de l’any 1392. Actualment, l’ermità que té cura del lloc és en Jordi Cervera.
«
patrimoni.bellmunt (9)
«
La imatge actual de la Mare de Déu de Bellmunt, una petita i preciosa icona mariana de 22 cms. d’alçària, és una imatge gòtica, d’alabastre, feta avançat el segle XIV; per tant, no és la primera imatge de les donacions o deixes testamentàries del segle XIII. Abans de l’actual va existir, doncs, una altra imatge, d’estructura romànica, que fou reemplaçada per l’actual del segle següent. La seva petitesa fa pensar que el primitiu santuari devia ésser un pedró o una petita capella.
«
patrimoni.bellmunt (4)
 «
LA MEVA: petit i sencill en quan al seu patrimoni, espectacular en quan a la seva situació geogràfica.
 «