Terrassa

La possible  presència humana en el que avui és el terme municipal de Terrassa es remunta al Pleistocè Inferior, tal com es desprèn de les troballes fetes al jaciment de Vallparadís que tenen una antiguitat d’entre 800.000 i 1.000.000 d’anys. Durant el periode neolític els primers pobladors se situaven a diferents punts del massís de Sant Llorenç de Munt.

terrassa15

terrassa22 (1)

L’any 1877 Terrassa va rebre el títol de ciutat per part d’Alfons XII. A partir del segle XIX amb la revolució industrial, Terrassa inicia una de les fases més determinants de la seva història amb la proliferació de vapors i la implantació d’una potent indústria tèxtil que va propiciar el desenvolupament social, econòmic i urbanístic de la ciutat i que ha perdurat fins les darreres dècades del segle XX, marcant la idiosincràsia de la ciutat que avui coneixem.

terrassa20

La catedral de Terrassa o basílica del Sant Esperit és un edifici religíos. L’any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, i va decidir fer servir la basílica del Sant Esperit com a nova catedral.

terrassa22

D’aquesta manera es recuperà l’antic bisbat d’Ègara que ja havia existit entre els segles V i VIII, en què fou dissolt i que tenia com a seu el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

terrassa21

La catedral del Sant Esperit és d’una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts, amb absis poligonal i creuer.

terrassa2

L’Ajuntament de Terrassa havia ocupat des del 1835 fins el 1898 l’edifici situat al raval de Montserrat, num 13, que després va esdevenir propietat de l’Institut Industrial.

terrrassa1

L’actual edifici de l’Ajuntament és l’obra neogòtica pública més representativa de Muncunill i que fins el 1986 no s’acaba la façana segons el projecte.

terrassa4

També Muncunill va construir aquest vapor el 1907 creada per tres industrials terrassencs. El Vapor es dedicava a la fabricació de teixits de llana.

DSC_0034_phixr

terrassa6

Actualment és la seu del mNACTEC i es pot visitar com a  vapor industrial modernista les carbones, calderes, xemeneia, màquina de vapor i l’antiga nau de producció d’11.000m2.

L’edifici està considerat un dels millors exemples del modernisme industrial català.

terrassa7

El Castell Cartoixa de Vallparadís és un edifici originari del segle XII, que abandonarà la seva funció inicial de castell per convertir-se en cartoixa als segles XIV-XV.

terrassa8

terrassa9

De l’època monàstica destaquet la nau gòtica, en la qual s’ubicava l’antiga capella, la sala capitular i el claustre de dos pisos.

terrassa9 (1)

El castell conté la sala d’exposicions temporals del Museu de Terrassa i l’exposició permanent, que mostra l’evolució del territori i l’ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.

terrassa10

terrassa11

L’industrial terrassenc Josep Freixa va encarregar la construcció de la seva residència familiar a l’arquitecte Lluís Muncunill. La Masia Freixa (1905-1910) que coneixem actualment és l’adaptació d’una construcció industrial.

terrassa12

La Masia Freixa és de planta rectangular i està revestida per una estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana.

terrassa13

El Teatre Principal és un edifici monumental amb façana de composició clàssica que segueix els corrents estilístic eclèctics de l’època però amb detalls modernistes, sobretot en la decoració interior dels vestíbuls.

terrassa14

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil desenvolupa una activitat permanent centrada en el tèxtil del Modernisme, i ofereix un programa continu d’exposicions temporals sobre aquest tema.

terrassa19

La Torre del Palau i Centre d’interpretació de la Vila medieval és l’únic element que es conserva de l’antic Castell Palau de Terrassa, construït a partir del segle XII, al voltant del qual es formà la vila de Terrassa.

dsc_0118_phixr_phixr

La seu de l’antic bisbat d’Ègara, a les actuals esglésies de Sant Pere de Terrassa, és un conjunt monumental excepcional a Europa.

dsc_0126_phixr-2_phixr

Fundada a mitjans del segle V, la Seu d’Ègara permet viatjar en el temps fins a l’època final de l’imperi Romà i els primers segles del cristianisme.

dsc_0142_phixr-1_phixr

El recinte conserva elements arquitectònics i artístics excepcionals: restes ibèriques i romanes, Pere i Santa Maria constitueixen també un dels més destacats conjunts del segle XV.

LA MEVA: espectacular ciutat. Una ciutat ben cuidada i renovada. Molt espais per visitar. 

FITXA TÈCNICA