Ullastret

DSC_0049_phixr                                                                                                         fotografia: F.Avellaneda

El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de Catalunya, i actualment és considerat una autèntica ciutat. Va ser la capital de la la tribu ibèrica que els autors antics van anomenar indigets.

DSC_0043_phixr                                                                                                             fotografia: F.Avellaneda

Al jaciment s’han trobat restes d’ocupació humana ocasional d’època calcolítica. El primer assentament que hi va haver amb continuïtat va ser un poblat d’inicis de l’edat del ferro, del darrer quart del segle VII aC, del que només es coneixen els materials arqueològics.

DSC_0048_phixr                                                                                                         fotografia: F.Avellaneda

El primer poblat ibèric d’Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC i en la segona meitat d’aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada. La seva organització urbana és la pròpia d’un oppidum -poblat enturonat i fortificat-, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del sòl.

DSC_0051_phixr                                                                                                        fotografia: F.Avellaneda

El poblat va experimentar diverses fases de reurbanització de les quals la més ben coneguda és la corresponent al moment d’ampliació de la muralla, que va comportar una important obra de condicionament amb la qual es van habilitar fins a tres terrasses per a implantar nous barris i construir diverses grans cases, pertanyents a famílies aristocràtiques.

DSC_0042_phixr                                                                                                        fotografia: F.Avellaneda

Amb l’arribada dels romans durant la Segona Guerra Púnica, es va iniciar un procés de transformació en el sistema d’ocupació i explotació econòmica del territori, conduint a l’abandonament forçat del lloc a inicis del segle II aC. En època carolíngia, a la part superior del turó, es va construir un castell del que es conserven restes de la muralla i les torres.

Uns 500 m al nordest del jaciment de Puig de Sant Andreu es troba el poblat de l’Illa d’en Reixac, coetani i amb el qual van constituir una única comunitat.

Puig de Sant Andreu forma part de la Ruta dels Ibers.

FITXA TÈCNICA

+restes patrimonials

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s